passos:

1. Primer vam utilitzar un llisto de fusto
2.Despres vam tallar el llisto en diferents trossos per poder fer les peces
3. Despres vam enganxar les peces per despres poder montar correctament el cub
4. Vam pintar les peces.
5. I al final de tot vam juntar.les totes juntes i vam fer un cub.

Eines que vam utilitzar:

- Un llisto de fusta
- Una serra
- Una paper de vidre
- Regla metàl·lic
- Un sergant
- Cola blanca per enganxar les peces

- Pintura per pintar les peces del cub

Escaire de fuster

DESCRIPCIÓ:
Un escaire de taller s'utilitza per traçar en el materiallínies paral·leles i línies perpendiculars i per comprovarescairades de 90ºL'escaire consta de dues parts: el regle i el lateral. Enl'escaire de fuster, el lateral és d'alumini i el regle d'acer;en l'escaire de mecànic les dues parts solen ser d'acer.Sobre el regle, un escaire pot dur marcada una graduació, en cas que en porti, podemutilitzar-lo com a instrument per mesurar longituds.L'escaire és un instrument de precisió per comprovar angles i mesurar longituds, pertant, has d'anar molt en compte que no caigui.
NORMES D'US:
- Sempre hauríem d’elegir una cara de la peça de referència que
considerem plana, damunt la qual recolzarem i podrem desplaçar
l’escaire amb la finalitat de comprovar la coincidència entre les
cares.
- Per a la comprovació d’un angle recte (90º), desplaçarem l’escaire
damunt la cara de referència i comprovarem la coincidència de l’altra cara de la peça.
- Pel traçat de perpendiculars hem de recolzar l’escaire damunt la
cara de referència i desplaçar-lo.
- És un aparell de mesura, per tant hem de tenir molta cura a l’hora
d’usar-lo.
NORMES DE SEGURETAT :
- Tindre comte amb les puntes del escaire de fuster.
- Tindre compe amb el metall del escare de fuster.

Alicates de punta plana

Descripció:
‍L'alicate de punta plana serveix per subjectar un objecte amb precició. Te un maneg de plastic per agarrarlo amb més facilitat. Estan fets de ferro o acer. Te un moll per a que torne al seu estat normal quan l'utilitzem.
Normes d'ús:
Segons el material que tenim que utilitzar usem distints tamanys de alicates. S'utilitzen per fer trballs d'electricitat, per subjectar cables i que no te donen corrent.
‍Normes de sueguretat :
- En cas d'utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de
ser aïllant.
- No s'han de col·locar mai els dits entre el mànec.

Tanalles

DEFINICIÓ:
Són unes eines utilitzades per tal d'aguantar elements o per tallar filferro. Se solen utilitzar també per aguantar elements molt calents. No s'han de confondre amb les alicates. Una de les principals funcions de les tenalles es llevar claus d'una fusta.
NORMES D'ÚS:
- Agafar les tenalles de l'extrem, és més segur i tindràs que fer menys força.
- Extraure els claus amb atenció, pot saltar i ocasionar accidents.
NORMES DE SEGURETAT:
- No emprear-les amb les mandíbules desgastades o soltes.
- No utilitzar per apretar femelles o caragols.
- No es pot emplear per colpejar sobre objectes.
- Emplear únicament per a traure claus.
- El fil de la part tallant no deu estar mellat.

Serjant


descripció:


El serjant és una eina de fusta o també pot ser de ferro, emprat pels fusters per a mantenir premudes l'una contra l'altra dues peces de fusta encolades fins que s'hagin enganxat, o per aguantar un objecte.
Es poden triar diferents tipus de serjant:
Per l’obertura entre braços en mm (C)
Per la profunditat en mm (P)
Normes d’ús:
 La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Normes de seguretat:
Cal tenir cura que el serjant no s’afluixi durant el treball

Llimes

LLIMES
‍DESCRIPCIÓ:
És una eina manual, emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.
Consisteix en una barra d'acer.
-La forma ens indica quina secció té la llima:
•Planes: De secció rectangulars.
•Redones: De secció circular.
•Mitges-canyes: Secció de segment circular.
•Triangulars: La secció és un triangle equilater.
•Quadrades: De secció quadrada.
La mida que es refereix a la llargada de la zona dentada.
El picat, que és la rugositat i que és constituït per les dents o entalles de la llima.

Carda

definició:

Les partícules arrancades per les dents de la llima poden quedar encastades en les ranures del picat i el van esmussant. Amb la carda, una mena de raspallet metàl.lic, les llimadures retingudes salten fàcilment. Té púes d’acer curtes i apretades utilitzat per a netejar les llimes.
‍NORMES D'ÚS: Utilitzar la ferramenta amb un angle de 45 graus.
‍NORMES DE SEGURETAT: Hi ha que tindre cura amb les pues d'acer per a no rasparte les mans quan netejes la lli.

Clau anglesa

DESCRIPCIÓ :
Una clau anglesa és una eina utilitzada per afluixar o ajustar rosques o cargols. L'obertura de la clau anglesa és ajustable ja que posseeïx un cap mòbil que li permet adaptar-se a diferents mesures de cargols.
DIFERENTS TIPUS :
N’hi ha d’ajustables segons la mida del cargol.

NORMES D'US:

Archivo:Fysik vridmoment.png

-No tallar amb la clau anglesa ningu material.
-Regular amb el caragol sense fi de la clau la medida de la femella,per a que no se aredonisa.
-Agarrar de desde arere de la clau per a fer mes força.

NORMES DE SEGURETAT :
- Tant les claus com les mans no han d’estar greixoses.
- No estan preparades per ser utilitzades en llocs amb tensió elèctrica.
-Si es posible utilitzar guants.
-No colepejar la clau per ningu concepte.
OPERACIO QUE FA :
Collar o afluixar cargols.
NORMES DE CONVERCIO:
La clau ha d’estar neta , seca i lubricada

Clau fixa

DESCRIPCIÓ
La clau fixa és una ferramenta molt antigua que s'aplica a l'extracció de claus, el tall d'alambres o añtres elements i la realització de diferents funcions.
NORMES D'ÚS
- La medida de la clau deu coincidir exactament amb la medida del cap del caragol.
- Mai es deu colpejar amb un martell damunt de la clau per a apretar més fort.
- Les femelles deuen apretar-se sols el necessari, sense allargar el braç de la clau amb un tub per augmentar la força d'apretar.
- S'utilitzaran preferent claus fixes a boca ajustable, perque ofereixen millors garanties per a apretar.

Pinces

DESCRIPCIÓ
Una pinza és una màquina o ferramenta. Tenen uns extrems que serveixen per a subjectar algo. Funciona amb el mecanisme de palanques simples, que poden ser accionades o amb mecanismes hidràulics, neumàtics o electrónics.

NORMES D'ÚS I SEGURETAT
-Utilitzar sols per a fer la seua funció
-No colpejar amb altres objectes
-Agafar-les dels extrems de les pince

Barrina


DESCRIPCIÓ: és una eina manual que serveix per foradar fusta. Aquesta eina té forma de T , la qual està formada per una part de fusta i l'altra de metall. La part de fusta és el mànec pel qual es subjecta l'eina i la part metàl·lica és la part que forada la fusta i permet l'entrada de claus o cargols. Té forma d'hèlix i aquesta forma permet que la fusta sigui penetrada.
COM S'UTILITZA: S'utilitza per a fer perforacion
s de dimensions reduides. La utilització d'aquesta eina és ben senzilla ja que només s'ha d'agafar el mànec i girar-lo i paralel·lament apretar i així s'aconsegueix penetrar la fusta. El seu ús és comú a les aules de tecnologia perquè és idònia per foradar fustes primes o materials similars.
NORMES DE SEGURETAT: No hi ha qu utilitzar-ho sobre metalls, nifer palanca, ni pegar-li colps perque es podria trencar o deformar. La punta nomes esta preparada per a girar per a un sentit no girar per al costat contrari.

Serra de mercateria

definició:

Una serra de marqueteria és una eina que s'usa per a tallar o serrar, principalment fusta o contraxapat, encara que també s'usa per tallar làmines de metall o fins i tot motllures de guix no gaire gruixudes.
La serra de marqueteria està composta principalment de dos elements diferenciats. Un element és la fulla de serra que proporciona el tall i l'altra element és l'arc o suport on es fixa mitjançant cargols tensors la fulla de serra.
Per a serrar s'utilitza una acció tallant alternativa de la fulla amb un moviment perpendicular al pla de la peça que es vol tallar, la qual es munta normalment en un cargol de banc.
[modifica] ÚsLa serra de mà és generalment utilitzada per realitzar petits talls amb peces que estiguin subjectes en el cargol de banc, en treballs de manteniment industrial.
El full de la serra té divers tipus de dents i qualitats depenent del material que es vulgui retallar.
L'arc de serra consta d'un arc amb un mànec per poder-lo agafar amb la mà i poder fer la força necessària per a tallar.
El conjunt de la fulla de serra i l'arc ha d'estar ben muntat i tensat per donar eficàcia a la feina.
[modifica] Normes de seguretatSubjectar bé la peça a tallar
No posar els dits en la trajectòria de tall.
Tenir cura quan els fulls de la serra es trenquen.

Xarrec de beina

defenició:
El xerrac de beina és qualsevol tipus de serreta utilitzada en carpinteria que té un llistó metàl.lic rígid del costat oposat del fil, permet realitzar talls de precisió, especialment en llistons i peces de poca amplada.
‍S'utilitza per a tallar fusta o qualsevol altra peça fina. La fulla poseeix dents triangulars triscats, es a dir, voltes alternativament a un costat i a l'altre, els dents del qual determina la seua qualitat del tall.
‍Si volem treballar amb major precisisió utilitzarem el xerrac de beina, que porta un reforç en el seu llom que li permet una major rigideç.
‍NORMES D'US:
‍- Es convenient mantindre un correcte ángle al inici del tall.
‍- Es deu utilitzar tota la longitud de la fulla, amb una velocitat de tall constant i no execivament ràpida, per augmentar la capacitat de treball.
‍- El material a serrar deu estar subjecte per a evitar vibracions.
‍NORMES DE SEGURETAT:
‍- Em d'evitar els moviments bruscos del xerrac.
‍- Al tratar-se d'una ferramenta de tall, cal tindre cura amb la seua utilització.

Serra d'arc

•DEFINICIÓ
Se denomina serra manual a una herramenta manual de tall que está composta de dos elements diferenciats. D'una part está el arc o suport a on se fija mitjançant caragols tensors la fulla de serra i l'altra part es la fulla de serra que proporciona el tall.
•La serra de ma es generalment utilitzada per a realitzar xicotets talls amb peces que estiguen subjectes en el caragol de banc, en treballs de manteniment industrial.
•La fulla de la serra te divers dentat i calitats dependent del material que es vuiga tallar amb ella.
•El arc de serra consta d'un arc amb un mang per a poderlo agafar amb la ma i poder realitzar la força necessaria per al tall.
•El conjunt de la fulla de serra i el arc deu estar be montat i tensat per a donar eficacia al treball.
Per a serrar els metalls se emplea la serra de arc, composta per una armadura o arc a on va acoplada la fulla de serra, que se tensa mitjançant una palomilla. El arc pot ser fix o extensible.
Normes d'us:
•Abans de començar a serrar ni ha que traçar en la peca les línies de tall.
•La peca deu estar subjecta en el caragol de banc de manera que no es moguen no sobreisca massa, per a que no vibre mentres es talla.
•Es deu serrar sempre per la part exterior de les línies marcades, pues se produix una pérduda de material degut a la amplaria del triscat dels dents, i la peca podría quedar de un tamañ menor al desitjat.
•Per a iniciar un tall convé fer una xicoteta mosca amb una lima triangular o amb la propia serra.
•Durant el serrat ni ha que adoptar una posició que permeta aprofitar la forca del pes del propi pes al inclinarse.
•La presió de tall se ha de realitzar cap a abant, ja que els dents de la fulla sols es tallen en eixe sentit, i es deu utilitzar tota la longitud de la fulla per a que el desgast siga uniform.
•El tall es comença amb un ángul de 30º. Un ángul incorrecte pot provocar la rotura dels dents de la fulla. En les pecas delgades ni ha que inclinar la serra tot lo posible per a fer treballar e major número de dents al mateix tiemps. En pecas grueses ni ha que donar a la serra un lluger movimient de balanseg per a evitar la fatiga.
•La velocitat del serrat deu ser constant i no massa ràpida.
•La fulla de serra pot adoptar dos posicions distintes: en el mateix plano en el arc o perpendicular ha dit plano.
•Els perfils es serren començant per la part mes ampla.
•Els tubs es serren girán-los conforme es traspasa la seua paret.
És una serra formada per una estructura metàl·lica en la qual es col·loca una fulla dentada amb dents xicotetes. Esta fulla és intercanviable, és a dir, podem substituir-la en funció de la duresa del material a tallar, canviar-la quan es trenque o desgaste, etc. S'ha de parar atenció de col·locar la fulla correctament, és a dir, amb les dents cap a davant per a permetre el tall en el moviment d'avanç.
S'utilitza per a tallar metalls, en làmines grosses, barilles, peces quadrades o rectangulars...etc Les làmines fines de metalls deuran tallar-se amb tisores de xapa. Els talls, que es realitzen, seran sempre en linia recta. En determinats casos es poden utilitzar per tallar fusta o plàstic, encara que no es el seu ús més adequat. Per facilitar el seu maneig s'agarrarà amb una mà el mànec de la ferramenta i amb l'altra mà l'arc metàl·lic, el que permetrà un major domini de la ferramenta. Es deu tallar amb una velocitat moderada el que permetrà, un millor maneig de la ferramenta i que la fulla no es trenque.

•TIPUS
Existeixen diferents tipus de serra d'arc, com la serra de segueta, que també es manual i la seua fulla es circular i te que estar be extensa o flexible.La serra d'arc tallar o principalment fusta o contrachapts.

•SEGURETAT
L'ús correcte d'aquesta ferramenta requereix:
•Col·locar les fulles de la serra el més tensa possible per a evitar que es trenque quan se està tallant.
•No bufar mai la viruta generada al tallar la peça, ja que esta pot entrar als ulls.
•Usar ulleres protectores per evitar l'entrada de viruta en els ulls.
•Mai es serra amb una ma i mirant cap a un altre costat.

Les tisores

DESCRIPCIÓ
La tijera és una eina de tall usada en amplis àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques, afilades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems. Constitueix un exemple perfecte de palanca
de primer ordre doble.
NORMES D'ÚS
- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
de tisores.
- Les més usuals són:
- d’electricista
- de planxa
- En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall.
- En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
- No s’han de tallar mai materials més durs que la tisora utilitzada.
NORMES DE SEGURETAT
- En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
- Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.
- Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons
el tipus de tisores

Alicates de tall

Definicio:
Alicates de tall, la boca del qual està formada per dues dents afilades d'acer temperat. Els més comuns s'utilitzen per al tall de filferro i petites peces metàl·liques i hi ha uns altres de forma especial la distància de la qual entre les dues dents es gradua amb un caragol. Uns altres per tallar tubs de plom i per tallar filferro de acer .
‍Diferents tipus:
Alicates de tall oblic, alicates de tall frontal, alicates de tall model
electromecànic, alicates de tall desmultiplicat, alicates de tall per plàstic.

‍Normes d’ús:
- Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus
de tisores.
- Les més usuals són:
- D’electricista.
- De planxa.
- En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall.
- En cas de pelar un fil conductor hem d’evitar malmetre el tall.
- No s’han de tallar mai materials més durs que el material del que esta fet la tisora utilitzada.

‍Normes de seguretat:
- En cas d’utilitzar-les en tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
- Pel fet de ser una eina de tall, hem de vigilar al moment d’usar-la.
- Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons
el tipus de tisores.
‍Operació que realitza:
Tall de cables, filferro i planxes.
‍Materials amb els que es treballa:
Cables elèctrics i filferro planxes.

Metre flexible

Descripció
El metre flexible s'utilitza en mesura de distància es construeix en una fina làmina d'acer al crom, o de alumini, o d'un tramat de fibres de carboni unides mitjançant un polímer de tefló (les més modernes). El metre flexible més usat són els de 5, 10, 15, 20, 25, 30, 50 i 100 metres.Algunes d'aquetes carcases disponen de un sistema de fren o anclaje per impedir el enrollatge automatic de la cinta i mantendre fija alguna mida precisa d'aquesta forma.
Se solen fabricar en longituts comprendides entre un i cinc metres, i esepcionalment de huit a deu metres.La cinta metálica esta subdividida en centrimetres i milimetres.
‍Normes d'ús
‍-PRIMER PAS
Fixar el metre flexible en un punt amb l'ajuda del suporte metàl·lic, que es troba en un extrem.
‍-SEGON PAS
Estirar el metre flexible a la distància necessària per abarcar la mesura del objecte.
‍-TERCER PAS
Per ultime col·loca el segur per evitar que la medicio es perga i observar bé la medició obtinguda.
‍Normes de seguretat:
Quan trages el metre per a mesurar, cal evitar soltar-la de colp, ja que l'impacte provoca a curt termini el doblegat de la pestanya i posteriorment la ruptura del metre deixant-lo inservible. També és necessari evitar doblegar el metre cap arrere perquè es deformarà de forma permanent i a la fi acabarà trencat-se.
Hi ha que tindre cura de no pasar el dits per la bora de la cinta lla que pots ferte corts,sobre tot si es recobrits molt depresa.

Compàs de puntes

DESCRIPCIÓ:com el seu nom l'indica,les seues dos cames terminen en punta,i servix per a tomar dimensions y marcar distancies.
NORMES D'ÚS:
-es comença marcant el centre mitjançant dos traços en creu.
-a partir d'aquest punt,es medix amb el regle la distancia del radi,senyalan-la amb una marca suau
-es coloca l'agulla del compás en el punt central i s'obrix fins la marca que indica el radi
-es subjecta el compás per la part superior o magne,fent-lo girar introduint els dits pulgar e index
-es traça la circumferencia per la part inferior i fent-lo girar el instrument amb el sentit de les agulles del rellotge
-al traçar s'inclina el compás lleugerament cap a vant.
NORMES DE SEGURETAT:
-tenen que tindre cura amb les puntes del compás ja que algunes poden fer mal
-sols es pot utilitzar en l'aula de tecnologia
IMAGEN MEJORADA POR...Hilda Sangonzalo y Noelia Navarro

Regle metàl·lic

Descripció:
‍El regle metàl·lic es una ferramenta de ferro que seveix per a mesurar peces de treball. Es de ferro per a que no es trenque amb els materials de treball.

‍Normes d'us:
Es fica el regle damunt de lo que volgam medir o traçar una linia recta i fem la mesura o el traçat. S'utilitza amb el llapis, el retolador o la punta de marcar.
Normes de seguretat:
No doblegar, es pot trencar i et pots tallar.

Martells

Definició

DEFINICIÓ
Ferramenta que serveix per colpetjar,composta de un cap,per lo comú de ferro,i un manec .Es imprecindible segons el treball que hajem de realitzar.

TIPUS DE MARTELLS

-MARTELL D'ORELLES:El pes d'aquest martell es de mig kilo ,el cap poseix la característica de tindre dos cares que serveixen una per a clavar claus , aquesta es redona i l'altra cara te unes ranures que serveixen per a traurels.
-EL MARTELL FI:Te el cap quadrat aquest resulta factible per a treballar amb claus petits , es fi ,lleuger i estret. El seu us es convenient per a no colpejarse els dits cuan es subjecten les punes petites.
-LA PIQUETA.: Es un martell molt util cuant es van a partir rajoles .Aquest te una part del cap en forma allargada i de bora puntiaguda.
-MASSETA D'ALBAÑIL:S'utilitza per als treballs d'albañilería es dota d'un cap prismátic, el mánec es més curt i la massa més pesat.
NORMES D'US:
 Per a cada situació cal utilitzar sempre el martell adequat.

NORMES DE SEGURETAT:
- El mànec ha d’estar sempre en bones condicions.
- No s’ha d’agafar el mànec amb les mans greixoses.
- En cas de picar superfícies dures, és necessari utilitzar ulleres de
seguretat.
- Els accidents més usuals són:
- el trencament del mànec
- el despreniment de la maça
- el despreniment de petits fragments